Intervenció policial a domicili particular

Hi ha delicte flagrant quan l'autor és sorprès en el moment de cometre'l o quan l'acaba de cometre, de manera que  amb només una valoració instantània es fa evident l'acte delictiu i l'autoria, per la presència de l'infractor en relació amb l'objecte o instrument del delicte; d'aquesta manera, es fa necessària i urgent la intervenció policial per evitar la progressió delictiva, la difusió del mal que comporta la infracció, la detenció de l'infractor o l'obtenció de proves que desapareixerien si se sol·licités autorització judicial.

El Tribunal Suprem (TS) acaba d'absoldre un home condemnat per resistència a l'autoritat i lesions. Els fets es van produir en oposar-se a l'actuació policial intentant impedir el pas a casa seva a uns policies que, a causa d'una denúncia veïnal per soroll a mitja matinada, van personar-se al seu domicili. El tribunal que el va condemnar aprecia la manera flagrant del delicte de resistència, que es produeix des del moment en què l'acusat es nega a identificar-se i s'oposa  a l'acció policial intentant impedir el pas dels agents i tancant la porta, que finalment van obrir, procedint a la detenció immediata de l'acusat.

El condemnat apel·la davant el Tribunal Suprem considerant que hi ha hagut una extralimitació dels agents en l'exercici de les seves funcions.

El Tribunal Suprem recorda que la invasió d'un espai privat i íntim, com és el domicili, contra la voluntat dels seus habitants sense autorització judicial prèvia, ha de respondre necessàriament a un acte d'aparença delictiva previ al mateix acte d'ingerència, és a dir, a un delicte flagrant.

I aquí, sense autorització judicial, el Tribunal Suprem no aprecia la concurrència d'un delicte flagrant que legitima l'entrada dels agents a la casa. Ni l'existència de sorolls ni la negativa de l'imputat a identificar-se ho són, sense perjudici de poder portar responsabilitats en l'àmbit administratiu. La conducta dels agents de policia es va desviar dels pressupòsits constitucionals que legitimen la ingerència dels poders públics en els drets fonamentals del ciutadà (inviolabilitat de la llar). L'acusat inicialment va renunciar a la privacitat de la seva llar en part obrint la porta als agents, però no va perdre disponibilitat per això.

Per tant, en opinió del Tribunal Suprem, els policies van excedir els seus límits quan van entrar a la casa i, després d'una baralla amb l'acusat, van procedir a detenir-lo. Aquesta extralimitació difumina els perfils del delicte de resistència pel qual l'acusat va ser condemnat i, en conseqüència, confirma els arguments del seu recurs.

Els nostres advocats garanteixen la defensa dels vostres drets en accions derivades de fets que podrien constituir delicte.