Guarda i custòdia i pensió alimentària

Existeix la creença generalitzada que sota el règim de guarda i custòdia compartida no s'estableix una pensió alimentària entre un progenitor i l'altre. Això no és del tot correcte. En molts casos és necessari establir una pensió alimentària, especialment quan hi ha una certa desproporció entre els ingressos d'un i l'altre progenitor. Es podria dir que als tribunals no els agrada deixar els menors en una situació en què puguin percebre una diferència en la seva condició econòmica en funció de si estan amb el progenitor més o menys acabalat.

Però és cert que, en la generalitat dels casos en què aquesta diferència econòmica no es percep tan clarament, la pensió alimentària no sol establir-se si el règim comporta una paritat en la durada de l'estada del menor amb un progenitor o l'altre.

En aquesta situació, val la pena plantejar-se què passa si es passa d'un sistema inicial de custòdia compartida a una custòdia monoparental i exclusiu a favor d'un dels progenitors.

Aquest ha estat el cas que acaba de resoldre el Tribunal Suprem (TS) pel que fa als menors que es trobaven sota guàrdia i custòdia compartida tal com van acordar els seus progenitors en el moment del divorci. Cap dels pares "va passar" pensió alimentària a l'altre.

En arribar a l'adolescència, els fills van decidir viure amb el pare, que aleshores va decidir sol·licitar formalment al jutjat el que ja era un fet, la custòdia dels fills i, ara sent el progenitor custodi, que la mare li pagués una quantitat en concepte de pensió alimentària. La controvèrsia va sorgir pel que fa al moment des del qual s'havia de pagar aquesta pensió.

El jutjat va dir que des del moment en què el pare va presentar la demanda de modificació de mesures, però l'Audiència provincial territorialment competent va dir que la mare només l'havia de pagar des del moment de la sentència.

El Tribunal Suprem ha dit que, en aquests casos, la pensió alimentària no ha existit mai en aquest grup familiar, ara s'ha establert per primera vegada, i quan això succeeix, l'obligació es remunta al moment en què es presenta la demanda, no quan surt la sentència, normalment mesos després.

Si us trobeu en una situació similar a la descrita, els nostres professionals us podran proporcionar l'assistència jurídica adequada per a una solució ajustada al vostre interès i al dels vostres fills.